A la Costa Brava hi ha 18 ports nàutics, que amb la nova llei de Ports tindran “estrelles” per avaluar els serveis. Nou tenen bandera blava
Dels divuit ports esportius i turístics que hi ha a la Costa Brava, nou tenen el distintiu de bandera blava que atorga cada any l’organisme europeu l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor-Fundació Europea d’Educació Ambiental (ADEAC-FEEE), i que distingeix el treball portat a terme pels ports en la protecció del medi ambient. Arreu de la costa catalana, són 24 els ports amb bandera blava.
El Club Nàutic Port de la Selva ostenta aquest guardó des del 1998.
Millorar instal·lacions
Quan s’aprovi la nova llei de ports, que s’està tramitant i es preveu que pugui entrar en vigor el primer trimestre del 2017, els ports esportius també tindran un altre sistema per mesurar la qualitat dels serveis que ofereixen, i és que, com va avançar la conselleria de Territori de la Generalitat, quan es va aprovar l’avantprojecte de la nova llei de ports, fa uns mesos, s’adoptarà un sistema de qualitat, similar a les estrelles dels hotels, per qualificar els ports.
La majoria dels directors de ports esportius gironins veuen positiu que s’adopti un sistema semblant al de les estrelles (en altres països s’atorguen àncores als ports), ja que creuen que contribuirà a la millora del sector. Amb tot, estan pendents de la nova llei, i del reglament que es desenvoluparà posteriorment. “Sobretot entre els ports anglosaxons hi ha un sistema per atorgar àncores, no crec que sigui una mala idea fer una cosa semblant aquí; els ports catalans estan bastant bé, els anys 80 eren gestionats per clubs i després van anar entrant gerents professionals i encara que hi hagi un club nàutic és com si fos una empresa, ha de rutllar i el client ha d’estar content”, explica el president de l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET), Tomàs Gallart.
Un altre dels aspectes que es recullen a la llei i que es veu de bon ull al sector és que quan als gestors d’un port esportiu se’ls acabi la concessió es podrà fer una pròrroga, cosa que la llei vigent, del 1998, no contemplava. Els supòsits en què es permetria una pròrroga són que en la concessió s’hagués especificat una possible ampliació del port, si el concessionari decideix fer una inversió, i si cal fer-hi una actuació urgent per causa de força major.
Als ports gironins hi ha un total de 11.612 amarradors i la gran majoria són per a embarcacions de menys de vuit metres d’eslora. A banda de les reformes que caldria per poder-hi rebre embarcacions més grans, el president de l’ACPET explica que un escull important a l’hora de vendre embarcacions de més de vuit metres d’eslora és que estan subjectes un impost de matriculació del 12%, i un 21% d’IVA. “Això ha estat un fre, des de l’associació, i també amb la indústria nàutica, estem intentant que es rebaixi, perquè es vendrien més embarcacions i això ha frenat molt el sector”, opina. En aquesta línia, la llei també preveu donar un impuls a la nàutica de luxe, que passaria per atreure vaixells de més de 20 metres d’eslora. Això significaria, però, fer obres de remodelació en molts dels ports per atreure els navegants amb més poder adquisitiu. Es calcula que dos de cada tres amarratges a Catalunya són per a vaixells de menys de vuit metres.
Font: El Punt Avui – 28.12.2016
