|
14/07/2010
El consell executiu de l'ACPET es reuneix amb l'Administració Portuària de Catalunya
La nova llei de taxes, la renovació de les concessions i el futur model de gestió dels ports esportius van ser els principals temes tractats
El Consell executiu de l'ACPET (Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics), encapçalat pel seu nou president Tomàs Gallart, es van reunir el 14 de juliol amb l'Administració Portuària de Catalunya representada per el Sr. Manel Nadal, Secretari de Mobilitat de la Generalitat; Oriol Balaguer, Director General de Ports Aeroports i Costes; Rosa Busquets, Subdirectora general de Ports i Costes; Mª Dolors Rodríguez, Gerent de Ports de la Generalitat i Esther Roca, Responsable Area Jurídica Ports de la Generalitat. També es va aprofitar la reunió per presentar la nova estructura directiva de l'ACPET sorgida de les eleccions celebrades el passat 8 de juny.
A la reunió principalment es van tractar els temes de la nova llei de taxes, la renovació de les concessions i el futur de la gestió dels ports esportius, qüestions que preocupen ambdues parts. A la trobada l'ACPET va manifestar novament la seva preocupació per l'aplicació de la nova llei de taxes i la repercussió que aquesta pot tenir en el futur quan es renovin les concessions actuals dels ports esportius de Catalunya, ja que en determinats supòsits l'aplicació d'aquestes taxes faria molt difícil la viabilitat econòmica d'aquestes instal·lacions nàutiques. L'Administració es va mostrar molt receptiva respecte aquests temes i va manifestar la seva voluntat de diàleg per tal de trobar una solució de consens que sigui satisfactòria per ambdues parts. Tant l'Administració Portuària de Catalunya com l'ACPET van estar d'acord en que en el futur model de gestió portuària i renovació de concessions es important arribar a una formula que sigui assumible per totes les parts i sobretot que també sigui beneficiosa pels usuaris i que tingui en compte els seus interessos.
L'Alcyone de la societat Cousteau recala al port de l'Estartit
La visita de l'embarcació és amb motiu d'un reportatge del National Geographic que filmarà en els mateixos indrets que Jacques-Yves Cousteau va enregistrar els anys 50
L'Alcyone, l'embarcació d'expedicions de la Societat Cousteau, va estar amarrat al port de l'Estartit durant la primera quinzena del mes de juny amb motiu d'un reportatge del National Geographic que filmarà en els mateixos indrets que Jacques-Yves Cousteau va enregistrar els anys 50.
Tan singular vaixell va ser creat com a embarcació per provar el funcionament d'un nou tipus de sistema de propulsió marina, el turbosail. L'Alcyone està equipat amb dues d'aquestes inusuals veles, que s'utilitzen per augmentar el rendiment dels motors diesel. Des de l'enfonsament accidental del Calypso, l'Alcyone ha esdevingut l'embarcació d'expedicions de la societat.
A bord de l'Alcyone hi navega el fill Cousteau que ha pres el relleu del les expedicions i per part del National Geographic, el biòleg Enric Sala, que en la seva època d'estudiant va fer la tesis a les Illes Medes i ara ha esdevingut el cap científic.
Durant la seva estància al Port de l'Estartit el personal del port ha pogut escoltar les diverses experiències del més que conegut i consolidat equip científic, els quals van donar molta importància a la creació de reserves i santuaris marins per conservar aquests fons marins tan privilegiats.
16/07/2010
Continua la tendència negativa de matriculacions en el primer semestre de l'any
L'únic creixement significatiu correspon a les eslores grans (més de 18 m) que incrementen les seves matriculacions un 12,5%
L'informe de matriculacions d'embarcacions d'esbarjo corresponent al període gener-juny de 2010, confirma la tendència negativa del Sector, iniciada a mitjans de 2008, si bé les xifres mensuals comencen a reproduir les obtingudes en el passat any, la qual cosa significa una atenuació de la brutal caiguda que ha patit el Sector en els últims temps.
La caiguda del Sector, acumulat en aquests primers sis mesos de l'any, pot considerar-se moderada (-3,8%), en canvi Juny pateix una caiguda més accentuada (-6,8%), que sembla conseqüència d'un avançament de matriculacions al maig. Això, de moment, no permet parlar d'una sortida de la crisi, sinó d'un estancament en nivells mínims. A la primavera de 2008 s'inicia la implacable caiguda que porta des d'un nivell de 13.000 matriculacions anuals, fins a l'actual nivell inferior a 7.000 matriculacions, en el que sembla haver tocat el fons.
El segment central d'eslores (de 12 a 15 m) és el que més retrocedeix (-21,3%). El segueix en caiguda les eslores petites (fins a 4,5m) amb un retrocés del -6,5%. L'únic creixement significatiu correspon a les eslores grans (més de 18 m) que incrementen les seves matriculacions un 12,5%.
Les eslores dominants continuen sent les inferiors, de manera que els vaixells matriculats de menys de 8 m copen el 85,5% del mercat del semestre, tres desenes menys que el passat any. Alguns mercats continuen mostrant una dinàmica més estable i fins i tot positiva. Així les pneumàtiques semirrígides creixen un 6,7%, les pneumàtiques plegables un 1,5% i les motos d'aigua cauen només un 3%. La vela, en canvi, continua el seu descens fort (-9,7%), moderant-se la caiguda de vaixells de motor (-5,9%). Els vaixells de motor continuen dominant el mercat (58,7% de quota) retrocedint una mica més d'un punt des del 1er semestre del passat any.
En resum, pot afirmar-se que el Sector es troba pròxim als seus valors mínims i que en els pròxims mesos podríem assistir a una relativa millora de resultats, que seria,en tot cas, extremadament tènue. Es pot descarregar l'informe en l'àrea de documentació seguint aquest link
http://www.anen.es/index.php?op=menu&mid=6&smid=53
18/07/2010
Els ports esportius denuncien la 'voracitat recaptatòria' de la Junta d'Andalusia
Els elevats cànons poden portar a algunes d'aquestes instal·lacions a què "entrin en fallida", segons el president de Marines d'Andalusia, José Carlos Martín.
La crisi econòmica també ha arribat als ports esportius d'Andalusia, que es veuen, a més a més, "perjudicats" pel que consideren "voracitat recaptatòria" per part de la Junta d'Andalusia. Aquest fet pot implicar, segons el president de Marines d'Andalusia, José Carlos Martín, a que hi hagi algunes d'aquestes instal·lacions que "entrin en fallida". Així, va assenyalar que els cànons que actualment paguen aquestes empreses són "molt alts" i, encara que va admetre que en reiterades ocasions s'ha sol·licitat a l'Administració que els revisi a la baixa, "hi ha una falta de sensibilitat" amb aquest sector.
A Andalusia, el port esportiu que paga més cànon és el de Port Banús, al municipi malagueny de Marbella, que frega els 900.000 euros, segons Martín. En aquest sentit, va afegir que hi ha altres de grandària intermèdia, com el de Marbella, que paga 425.000 euros, "malgrat que és la cinquena part de Port Banús i això és una barbaritat". El de Sotogrande (Cadis) paga uns 600.000 euros anuals, mentre que d'altres més petits com el de Aguadulce, a Almeria, paga 375.000 euros, i el de Fuengirola (Màlaga), que també és petit, "té un sòl caríssim i està pagant gairebé 400.000 euros a l'any". "Aquest port no pot suportar aquest cànon perquè entraria en fallida igual que d'altres", va manifestar.
El màxim increment en un port d'Andalusia ha estat del 7.000%, va dir Martín, encara que va aclarir que la mitjana d'augment se situa en un 3.000%. A més a més, va explicar que el cànon que paguen no va per nombre d'amarraments, sinó per altres criteris "que no són els més racionals" i que estan recollits en un decret de Presidència de l'any 2004.
"Es valora el sòl del terme municipal i per valorar-ho s'agafa tot el sòl urbanitzable del terme i el seu valor dividit pels quilòmetres quadrats del terme municipal", va explicar, i va afegir que això motiva que municipis sense territori com Cadis o Fuengirola tinguin "un preu caríssim" de sòl per als ports, independentment de que tinguin més o menys amarraments. "Això no té justificació i ho hem denunciat en nombroses ocasions", va sentenciar Martín.
Un altre dels criteris que desenvolupa el decret és la valoració de l'aigua dels ports esportius: "deia que a l'hora de valorar l'aigua es ponderarà en funció del valor del sòl, però la nostra administració portuària, en comptes de ponderar, va canviar aquesta paraula, que existeix, per igualar, i ara estem pagant el mateix cànon per l'aigua que per la terra, i indubtablement els ports tenen més aigua i el rendiment d'aquesta és menor que el de la terra, i això és una injustícia". Al seu parer, això és un "problema" que pot comportar "seriosos problemes a determinats ports esportius", i és que moltes d'aquestes empreses ni tan sols ingressen el que els costa el cànon: "són pèrdues contínues".
Aquest fet va fer que els representants de Marines d'Andalusia, associació que integra al 90% de les instal·lacions nàutiques de gestió privada distribuïdes per tot el litoral andalús, escrivissin una carta al president de la Junta, José Antonio Griñán, exposant-li la situació, encara que des del seu gabinet "se'ns va contestar que més o menys la llei és la que hi ha".
Pots consultar el butlletí complert aquí
|