23/06/2010

200 inspectors, 39 embarcacions i una avioneta vigilen des de juny el litoral català

La campanya que va començar l'1 de juny, es completarà entre el 23 de juny i el 3 de setembre amb el desplegament diari de l'avioneta i les embarcacions.

Un total de 39 embarcacions, una avioneta que registrarà amb una càmera de vídeo cada hora de vol i prop de 200 inspectors vigilaran des de mitjans de juny el litoral català, amb l'objectiu de garantir la salubritat de les platges i el seu estat adequat per al bany.
En una entrevista la directora de la Unitat d'Aigües Marines de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACÍ), Mariona de Torres, va explicar que la campanya de vigilància, que va començar en primer terme l'1 de juny amb l'anàlisi biològica de les masses d'aigua i el treball dels inspectors de platja, es completarà entre el 23 de juny i el 3 de setembre amb el desplegament diari de l'avioneta i les embarcacions.
 
En concret, 28 barques de platja --que s'endinsen fins a 500 metres al mar-- i 11 de litoral --treballen en la franja d'aigües litorals fins a una milla de la costa--, s'encarregaran de l'observació 'in situ' de les possibles incidències que es detectin, ja siguin taques d'hidrocarburs, presències abundants d'algues i meduses, i aglomeracions de plàncton, a més de puntuals episodis de contaminació. Per primera vegada, els patrons de les embarcacions transmetran les dades mitjançant PDA's.
De Torres va explicar, després de 21 anys analitzant l'estat de les platges, que la qualitat sanitària de les platges catalanes és "excel·lent" en un 95% dels casos "des de fa anys", quan a partir dels anys 90 es va generalitzar el sanejament de les aigües residuals abans d'abocar-les al mar. També va dir que durant aquesta campanya es realitzaran prop de 15.000 inspeccions de les platges, de la mà dels 200 treballadors que realitzen observacions diàries d'una mitjana de 25 minuts. En aquests controls, els inspectors reomplen un formulari assenyalant les principals incidències en els 245 punts de control existents, i recullen mostres d'aigua per al seu posterior anàlisi.


28/06/2010

Forta competència en el sector nàutic de països amb una fiscalitat més favorable.

El sector recrimina  "l'increment desproporcionat dels cànons i taxes i una escalada injustificada dels impostos per a la compra d'embarcacions"

El Congrés de Turisme Nàutic celebrat a Barcelona va deixar en evidència que la intensitat de la crisi econòmica pot destruir les bases d'un negoci que encara no està plenament assegut a Espanya. Les nuvolades venen de la mà del descens de les matriculacions, l'afonament dels preus i tarifes de venda i lloguer, la major oferta que demanda d'amarraments, la competència de les ofertes nàutiques d'altres destins turístics amb millor tracte fiscal, la gran estacionalitat de l'oferta o la inexistència d'un estatut jurídic propi, que sotmet la nàutica esportiva als designis d'un organisme llunyà als seus interessos com és la direcció general de la Marina Mercant. El sector es mostra especialment obsessionat amb el que qualifiquen com un "increment desproporcionat dels cànons i taxes a abonar per concessionaris i usuaris als ports de titularitat autonòmica i estatal, i una escalada injustificada dels impostos per a la compra d'embarcacions".
El negoci de venda d'embarcacions d'esbarjo a Espanya va caure un 35% el 2009, segons un estudi de l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques (ANEN). La contracció de la demanda s'ha passat amb la totalitat dels segments d'aquest mercat; així els vaixells que finalment van ser matriculats tenen com a mitjana una menor eslora que en exercicis anteriors i la potència dels seus motors també ha minvat.
 
La crisi s'ha notat a l'aigua però també en el comportament del mercat dels ports esportius. Aquestes instal·lacions s'han submergit en l'actual temporada turística amb un sever retrocés en la demanda d'amarraments que ronda el 30%. La xifra correspon al mercat de Balears, que al costat del de Barcelona i València marquen la tendència del conjunt nacional. A més a més tenen un impacte negatiu en l'oferta complementaria que envolta aquestes instal·lacions, segons reconeix la patronal d'instal·lacions nàutiques de l'arxipèlag balear.
L'associació d'empresaris calcula que, en el conjunt de l'Estat espanyol, l'activitat nàutica esportiva va aportar el 2008 una facturació de 5.536 milions d'euros i va donar treball a 115.000 persones. ANEN comunica que l'any passat es van matricular a Espanya 6.700 embarcacions enfront de les 10.304 de 2008. En aquesta profunda depressió se'n porta la pitjor part el segment dels vaixells de vela, amb una caiguda del 47,42%. El 2009 es van inscriure 411 embarcacions enfront de les 782 de l'any anterior. El segment de motor es contrau el 38,13%, amb 3.978 embarcacions matriculades el 2009 enfront de 6.430 del 2008.


28/06/2010

Nou Pla Nacional de Salvament

A l'augment de la seguretat a les costes espanyoles ha contribuït el desplegament accelerat d'unitats aèries i d'intervenció ràpida.

El nou Pla Nacional de Salvament (PNS) 2010-2018 persegueix reforçar la seguretat i la protecció marítimes, d'acord amb els objectius de la Política Marítima de la Unió Europea a l'horitzó 2018. Entre els objectius recollits en el PNS figuren el reforç de la prevenció, la intensificació de les inspeccions i la conscienciació dels professionals i usuaris de la mar, a més de fomentar la difusió de la cultura de la seguretat. A l'augment de la seguretat en les costes espanyoles ha contribuït el desplegament accelerat d'unitats aèries i d'intervenció ràpida, impulsat pel Pla Nacional de Salvament Marítim 2006-2009 del Ministeri de Foment i que té la seva consolidació en el Pla Nacional de Salvament Marítim 2010 - 2018. El públic objectiu de la Campanya són els tripulants de les més de 220.000 embarcacions d'esbarjo que figuraven en el Registre de Vaixells espanyol a finals de 2009. Una flota que augmenta en nombre, de manera considerable, durant els mesos d'estiu per la presència en les nostres aigües d'embarcacions d'esbarjo de bandera estrangera, a més de dirigir-se als milers de ciutadans que practiquen els esports i activitats nàutiques. Aquests objectius són augmentar la seguretat en la pràctica dels esports nàutics, assegurar la tornada sense incidents dels qui surten a la mar, aconseguir que el banyista i l'entorn siguin respectats i gaudir de l'oci cuidant el medi ambient marí com bé públic.


25/06/2010

L'oferta d'amarraments als ports esportius creixerà malgrat la crisi

Les previsions apunten que l'oferta d'amarraments creixerà un 20% en els pròxims deu anys

El negoci dels amarraments en ports esportius, gestionats principalment pels clubs nàutics, continuarà creixent en tot el litoral mediterrani, igual que en tot el litoral mediterrani, malgrat el que suposa la crisi econòmica actual, que afecta de ple a l'oci marítim. Les previsions apunten a que l'oferta d'amarraments creixerà un 20% en els pròxims deu anys. Així ho revela l'estudi de 'Els Ports Esportius a Espanya: Estructura, Models de Gestió i Resultats EconomicOfinancers', presentat pel ThinkCom UCM-Instituto de Pensament Estratègic de la Universitat Complutense de Madrid. La Comunitat Valenciana, malgrat el desenvolupament experimentat en aquestes infraestructures, segueix encara lluny de les xifres de territoris com Catalunya (30.000 amarraments); o Balears (22.000).

 

Pots consultar el butlletí complert aquí